Skip to content

Sounds and Shadows

15/04/2011
Sounds and Shadows

El genial Gryzor87, creador de les bandes sonores de “Hydorah”, “L’Abbaye des Morts” o “Viriax”, ha llençat per fi un dels seus projectes més personals i esperats: “Sounds and Shadows“.

Seguint la línia dels treballs de Yuzo Koshiro per la saga “Shinobi”, i inspirat per les bandes sonores de les pel·lícules del Cannon Group, Gryzor87 ens ofereix amb “Sounds and Shadows” una explosiva mescla de funk, jazz, rock, melodies japoneses tradicionals i elements electrònics que s’equipara, i supera en molts casos, els treballs dels grans mestres del gènere.

Amb una producció exquisida, que resulta en un so viu i vibrant, ple de groove, i uns ambients càlids i evocadors, Gryzor87 ha creat una experiència sensorial que situa el llistó molt, molt alt. Des dels intrincats frasejos de sintetitzador de “The Silent Wind” al melòdic koto del principi de “Kosugi is Back”, de la intensament electrònica “Ninjatech Corporation” a la serena “Reflected Soul”, ens trobem davant d’un treball ple de matissos que no deixarà ningú indiferent, i que probablement marcarà un punt d’inflexió en la seva carrera.

Per si fos poc, i en la línia a quina el tàndem Gryzor87/Locomalito ens té (mal)acostumats, “Sounds and Shadows” ve acompanyat de dissenys per la caixa del cd així com pel mateix disc, i un parell de bonus tracks. Novament, pel mòdic preu de 0 Euros. No li podrem agrair prou.

Si vareu gaudir de valent amb les bandes sonores de jocs com “The Revenge of Shinobi” o “Streets of Rage”, si pel·lícules com “American Ninja” us varen marcar per la seva música, aquest disc sonarà durant molt de temps en els vostres reproductors, i us portarà una infinitat de sensacions i records molt vívids.

“In my teens I was amazed by the captivating gameplay and music of Shinobi […]. I dreamt about making music in that style: a blend of jazz fusion, videogame chiptune and Japanese traditional music. That day has finally come.”

De Jambul MONEY Bandul…

13/04/2011

HFB

 

 

 

O_o La mare que…

The Humble Frozenbyte Bundle

13/04/2011

Wolfire Games i Frozenbyte porten el tercer “Humble Bundle” que, a diferència dels dos anteriors, en comptes d’oferir èxits de diferents desenvolupadors indie, inclou exclusivament jocs del desenvolupador finès: l’excel·lent “Trine”, “Shadowgrounds” i “Shadowgrounds: Survivor”. A més, afegeixen les bandes sonores dels 3 jocs anteriors, un prototip inèdit (“Jack Claw”) amb el seu codi font,  i el pre-order de “Splot”, joc actualment en desenvolupament.

La resta del concepte del “Humble Bundle” es manté:
– paga el que vulguis
– jocs sense DRM de cap tipus
– opció de redeem a Steam
– multi-plataforma, amb versions per a Windows, Linux i Mac
– una part dels guanys del Bundle es destinen a beneficència

És interessant veure com, novament, es demostra que el model de distribució digital és el futur i a més permet iniciatives com aquesta. A la mateixa pàgina del “Humble Bundle” hi ha les estadístiques de venda, actualitzades en temps real. A 13 dies de la finalització de l’oferta, el Bundle ja ha generat més de 65.000 vendes, per un total de 340,592$ I això que el PC està mort com a plataforma per a videojocs! Veure canviar l’estadística resulta una experiència catàrtica🙂

Feu-vos un favor i dirigiu-vos a la pàgina del “Humble Bundle” a fer-ne la compra. “Trine” per sí sol ja val el preu d’admissió. Sigui quin sigui.

“You ever wanted to juggle cars around like they were puppies? Well, now you can. Just don’t try to pick your nose with your claw hand.”

“Dino Run SE”

11/04/2011
DinoRun Title

En 2009, Adamatomic va llençar un joc que, agafant un concepte fins al moment utilitzat en fases puntuals de jocs complets, va inaugurar un pseudo-gènere: els Canabalt-clones. A “Canabalt“, el jugador controla a un àgil homenet pixelat que, simplement, fuig. Saltant de terrat en terrat, d’edifici en edifici, concentra totes les seves energies en deixar enrera un enemic invisible que únicament podem intuir en la situació global que el joc presenta amb gran efecte: com a fons per a l’acció, una ciutat assetjada per màquines gegants.

No obstant, encara que pugui dir-se que “Canabalt” és digne d’elogi per mèrits propis, hi ha hagut altres jocs indie que precedeixen el seu ús de la fugida d’una nèmesi implacable com a mecànica principal. Entre ells, llençat mig any abans que “Canabalt”, tenim el divertit “Dino Run“.

El peculiar joc del peculiar estudi PixelJAM, autors de jocs com “Mountain Maniac” o “Pizza City”, té com a objectiu evitar l’extinció del protagonista, un simpàtic Raptor, enfrontat amb el cataclisme que posarà fi al periode Cretàcic. De la mateixa manera que a “Canabalt”, el personatge protagonista ha de fugir per salvar la vida. Aquí, però, tenim control complet sobre les seves accions. Mentre fugim del Wall of Doom (TM, probablement…), ens podrem dedicar a altres tasques, com devorar altres réptils més petits, o recuperar ous que haurem de salvaguardar de la catàstrofe. Tot amb l’estil gràfic habitual de PixelJAM: pixel-art inspirat en els jocs clàssics de l’era de 8 bits i amb una enorme atenció al detall.

A finals del mes de Març, PixelJAM va llençar “Dino Run SE” (Slightly Evolved), una nova versió de “Dino Run” que, per 3$, permet jugar offline a pantalla completa, i inclou la banda sonora, nous nivells i modes. I barrets.

Grans quantitats de barrets.

DinoRun Hats

Un cop més, us convidem a invertir el cost d’uns BrontoDonuts en un joc divertit i ple de personalitat (i barrets), alhora que doneu un petit impuls als propers desenvolupaments d’un altre estudi indie, fet que us assegura el perdó de 2 anys complets a l’infern, o 5 al purgatori. I sabem perfectament que ho necessiteu.

“No game has even DARED to put a banana on a raptor’s head.” – Dino Run SE.

Remake de “Streets of Rage”

08/04/2011

Streets of Rage Remake

19 personatges jugables.

64 enemics.

103 fases.

83 temes remesclats.

40 intros i 8 finals diferents.

6 modes de joc.

1 tona mètrica d’opcions i contingut addicional.

5 músics.

10 grafistes.

8 anys de desenvolupament.

Senyores i senyors, el remake del grup espanyol Bombergames de “Streets of Rage”, la saga per excel·lència dels beat’em up (amb el permís del seu venerable ancestre, “Double Dragon”), per fi ha vist la llum, i és tot el que es podia esperar d’aquest projecte.

Elevat a la desena potència.

I recobert de xocolata i maduixes, servit en safata d’or per una vestal vestida amb diàfanes sedes. En un carro tirat per dracs.

Així de bo és el resultat. O potser més.

Podeu descarregar-lo seguint aquest enllaç. Però, atenció: destrossarà completament qualsevol mena de plans que tinguéssiu pels propers dies.
Esteu avisats…

“Amid this turmoil, a group of determined young police officers was sworn to clean up the city […] They are willing to risk anything… even their lives… on the… Streets of Rage” – Intro de “Streets of Rage 1”

Allò que el vent s’ha endut…

04/04/2011
Cinemes Modern

Ahir, diumenge 3 d’Abril, i després de 69 anys de projecció, es van apagar per darrer cop els llums dels cinemes Modern. Ha estat un cap de setmana d’emocions, històries, somnis, somriures i llàgrimes que sovint res tenien a veure amb els personatges de la gran pantalla, i molt amb la gent que gaudia de les projeccions finals. Per a molts d’aquells que vam decidir passar aquest cap de setmana al cinema, hi ha una vida d’experiències i anècdotes lligades a les sales dels Casssany.

S’ha completat així un nou motiu de vergonya per a la classe política d’aquest país; curiosament, en el mateix dia en que s’han celebrat eleccions generals. Dues etapes que s’han tancat simultàniament.
En qualsevol altre país civilitzat, l’Estat prendria cura del que és un fragment de la seva cultura i memòria històrica. Amb l’excepció d’Espanya, és clar, on la memòria històrica és un llastre, o moneda de canvi política, segons a qui preguntis. Però Andorra no és “qualsevol altre país civilitzat”; de vegades costa creure que ni tant sols sigui un poble gran, civilitzat. Així doncs, en un sol moviment hem perdut un exponent essencial de la cultura, un dels únics centres d’oci existents al país, i una part importantíssima de la nostra història, com a nació i, fins i tot més important, com a individus.

I val a dir que la ciutadania, ja sigui per desídia, comoditat o ignorància, novament no ha complert les expectatives: ni el fet de projectar pel·lícules mítiques de la història del cinema completament gratis en unes de les millors sales de cinema d’aquest racó del món ha estat reclam suficient per a fer moure a la gent a visitar el cinema, arrancar-los de la petita pantalla (senyors/es, el tamany SÍ importa!) i fer pinya en els darrers dies dels cinemes Modern. No resulta complicat veure’n les implicacions: com es pot mantenir obert un cinema sense públic ni suport institucional? Resposta: no es pot.

Però ho hem d’entendre: hi havia futbol.

La experiència ha estat agredolça, esgotadora tant física com emocionalment, però l’ocasió ho valia.

Volem donar les gràcies a la familia Cassany per haver-nos ofert tantes hores de màgia al llarg de la seva història com a exhibidors, així com per la seva voluntat d’acomiadar-se amb una festa del cinema, demostrant fins al final la seva vocació.
I, molt especialment, volem donar les gràcies al personal dels cinemes Modern que, amb la seva amabilitat i el seu tracte familiar, han convertit la factoria de somnis en quelcom d’encara més proper i entranyable. Pràcticament una segona llar.

The End.

“Viriax” ja està disponible!

01/04/2011
Viriax

Viriax“, el darrer joc del desenvolupador espanyol (i personal inspiració de qui escriu aquestes línies) Locomalito, ja està disponible per a descarregar a la seva pàgina.

Descrit com un Medical Terror Arcade Game, o Joc Arcade de Terror Mèdic, “Viriax” ens posa a la pell (o coberta proteica) d’un virus, el homònim Viriax, amb la intenció d’infectar diverses parts del cos d’un individu. L’acció té lloc en pantalles verticals, que haurem de travessar de baix a dalt i  corresponen amb els principals òrgans del cos del pobre malalt: cor, pulmons, intestins, estómac… Cada pantalla té les seves pròpies característiques: a l’estómac, els fluïds gàstrics ens persegueixen contínuament pantalla amunt; als pulmons, corrents d’aire dificulten el control del nostre microscòpic avatar. A més, l’estructura dels nivells canvia en cada partida, oferint nous desafiaments cada cop que els visitem.

I és un joc desafiant! En la més pura línia del genial “Hydorah“, l’acció és intensa i el control senzill (es pot jugar utilitzant només els cursors) i sòlid a parts iguals, amb un petit gir: moure’s costa energia al nostre virus; mecànica que, tot i tractar-se d’un joc d’acció, afegeix un important component estratègic.

Tot plegat, en un pack d’aspecte retro, amb uns excel·lents gràfics pixel art, acompanyat d’una magnífica banda sonora chiptune del mestre Gryzor87, i completat amb els extres que ja són marca de la casa: pòster, coberta per DVD i manual, en format pdf.

Una vegada més, tal i com va fer amb “L’Abbaye des Morts“, Locomalito ens mostra que menys pot ser més, i que simplicitat i diversió no estan, en absolut, renyides. Una nova joia que referma la reputació de Locomalito com un creador indie a seguir de molt a prop.

“We would like to express […] our admiration to the viral colective, whose efforts will achieve one day to destroy our kind” – Viriax